Nutrició Esportiva

El pilar fonamental d'una correcta nutrició esportiva, resideix en la diferenciació de les diferents pautes dietètiques que ha de respectar l'esportista, totes elles relacionades amb situacions específiques (períodes d'entrenament, pre-competitiu, competitiu i post-competitiu), per tal d'optimitzar el rendiment esportiu.

La proporció dels diferents principis immediats (hidrats de carboni, lípids i proteïnes), aigua, electròlits i micronutrients (vitamines, minerals i oligoelements) ha d’ adaptar-se als diferents períodes esportius per cobrir les necessitats específiques d'una alimentació equilibrada en l'esportista.

Els objectius d'una nutrició i suplementació de micronutrients són cobrir adequadament els requeriments nutricionals incrementats per l'activitat esportiva, optimitzar les funcions fisiològiques per a un bon rendiment esportiu i prevenir lesions.

Nutrició clínica

Els avenços científics en l'alimentació i en la nutrició ens han proporcionat un major coneixement de la composició dels aliments i de l'efecte fisiològic que produeixen en el cos humà.

L'alimentació adequada produeix una harmonia a l'interior de l'organisme, en les nostres cèl•lules i en la sang, així com en les nostres emocions. Una alimentació saludable implica una aportació de nutrients energètics (glúcids, lípids i proteïnes) i de nutrients no energètics (vitamines, minerals i aigua), el seu desequilibri pot desenvolupar la malaltia.

Dietoteràpia Xinesa

La seva teoria nutricional es basa en la teoria del yin-yang, els cinc elements (foc, terra, metall, aigua i fusta) i en les quatre estacions. És una alimentació equilibrada regida per la interacció dels òrgans i l'efecte dels nutrients sobre l'organisme i el metabolisme.

La Medicina Tradicional Xinesa classifica els aliments segons el seu gust (àcid, amarg, salat, picant i dolç), una quantitat moderada d'un sabor estimula l'organisme, però l'excés pot provocar disfuncions en l'organisme.

Si els aliments bàsics de la nostra dieta el constitueixen aliments extremadament yin (alcalí) o yang (àcid) durant un període de temps prolongat, es pot produir un desequilibri de la nostra condició fisiològica, contribuint al desenvolupament de la malaltia.

Teràpia ortomolecular i oligoelements

La teràpia ortomolecular compensa necessitats i dèficits de vitamines, minerals i aminoàcids, reduint el risc de patir malalties degeneratives cròniques.

L’oligoelement és un mineral present en l'organisme en quantitats molt petites, però que exerceix una funció fonamental. Els oligoelements essencials són necessaris per a un funcionament òptim de l'organisme i són els responsables de nombrosos processos enzimàtics. L'excés o manca d'oligoelements pot ser la conseqüència d'un estat patològic o la causa de la patologia observada.