Els corredors amateurs i els que s'inicien en el seu primer triatló o marató i fins i tot, les persones que practiquen esports de running per baixar pes poden tenir risc de patir deshidratació.

La  deshidratació  (pèrdua  de líquids corporals  superior  a  l'1 %  del  pes  corporal) afecta  el  rendiment esportiu,  disminueix  la  força  i augmenta  la freqüència cardíaca.  En funció de la proporció dels  líquids perduts  es  poden produir: descens  de  la capacitat  termoreguladora, disminució  de  la  resistència a l'exercici, rampes, marejos i augment del risc de patir lipotímies.  Aquestes variacions hídriques corporals produeixen brusques variacions de pes, i es poden deure a canvis de líquid extracel·lular, intracel·lular o bé a diferents redistribucions dels compartiments corporals (és a dir, que una de les extremitats braç o cama estigui més hidratada que una altra).

Els  símptomes  de  deshidratació  depenen  de  diversos  factors:  la ingesta  de  líquids, la  temperatura, la humitat, el grau d'aclimatació  al medi  ambient, durada de  l'exercici i a la sensibilitat de l'esportista a la deshidratació.

La deshidratació progressiva durant l'exercici (especialment aeròbic) és freqüent, ja que molts esportistes no ingereixen suficients quantitats de líquids per reposar les pèrdues produïdes per l'augment de la suor. Això no només  provocarà una disminució del rendiment físic, sinó que a  més  augmentarà el risc  de lesions. A nivell  fisiològic, una hidratació   insuficient pot afectar la salut  i el benestar   de l'esportista  (pèrdues  importants  d'electròlits  com el sodi i el  potassi a través de la suor).

Però, sorprenentment hiperhidratar-se pot ser més perillós,  perquè pot produir una baixada en la concentració de sodi en sang (hiponatrèmia), que s’associa a  l'exercici  després  d'un  esforç  físic  sostingut durant maratons o triatlons, degut en gran mesura a  la ingesta excessiva d'aigua i a la pèrdua excessiva de sodi.

Un estudi realitzat en la  maratón Boston, any 2002, Almond et al. van trobar que d'una mostra  de 488 participants, 62 corredors tenien hiponatrèmia i 3 tenien hiponatrèmia crítica.” CJASN January 2007.Un altre estudi realitzat per l'àrea d'atenció medica de la marató de Houston, any 2000, conclou que 21 corredors d'una mostra de 55 participants (escollits prèviament abans de l'esdeveniment), tenien hiponatrèmia. Sembla ser que la ingesta excessiva de líquids i els temps de finalització més llargs van ser els factors que van desencadenar la hiponatrèmia. Clinical Journal of Sport Medicine: January 2003.

Per tant és molt important elaborar una estratègia capaç de mantenir un nivell de líquid corporal òptim mentre es fa exercici, tant en els entrenaments com en la competició. La rehidratació només amb aigua hipotònica no és suficient perquè en excés pot agreujar el desequilibri electrolític del sodi, i si a més del suor excessiu, la quantitat de líquid que ingerim és superior a la quantitat de líquid excretat, els resultats poden ser augment de pes i hiponatrèmia.

Per això, per aplicar una bona estratègia en el rendiment esportiu, cal conèixer la teva  composició corporal (massa grassa, massa muscular, aigua corporal), antropometria (plecs cutanis), la taxa de sudoració i realitzar una dieta equilibrada seguint les recomanacions d´un professional sanitari.